dilluns, 16 de març del 2009
1er projecte de fabricació de sordines per a Fiscorn.
En la curta i rapida evolució dels instruments de metall l’home sempre a buscat recursos per trobar nous sons amb els que poder crear i experimentar composicions.
Un d’aquests invents va ser la “Sordina”, segons Viquipèdia: “La sordina és un estri o mecanisme que permet que un determinat instrument musical soni més fluix. Al mateix temps li altera el timbre. No tots els instruments tenen possibilitat d'aplicar una sordina.” http://ca.wikipedia.org/wiki/Sordina.
Llegint la descripció no hem sobta l’ultima frase, de fet jo toco un instrument que en el llarg de la historia mai a tingut la possibilitat d’aplicar una sordina.
Ja fa uns mesos, primer va ser Xavier Pagès, desprès Peter Bakus i algun altre compositor que ara no recordo, m’havien comentat que com era que el fiscorn no tenia sordina, la meva resposta era simple, mai li ha interessat a ningú.
Vaig parlar amb l’amic Estartus i al cap de poc ja em tenia dues sordines, una de Alto Horn i l’altre de Trompa, havíem de començar a provar sordines que ja estaven fetes i mirar com les podríem adaptar, quatre retocs, uns talls de serra, uns forats que va afegir l’amic Miquelàngel, i moltes hores d’anar provant.
Ni ha una de cartró de la que jo n’estic molt content, l’afinació se’n ressent una mica, però de fàcil correcció, i pel que fa al timbre, prou encertat. L’altre de cartró, la de Trompa, un desastre, amb forat d’afinació i tot.
La de fusta ja esta encarregada, és fa a mida a València, l’amic Garrido, aquesta sordina serà feta expressament per al Fiscorn, la primera de l’historia, ja l’esperem amb candeletes.
Un dia d’aquests haig d’anar a parlar amb el Toni Romera, tot i que sempre està molt ocupat crec que li farà gràcia el tema.
Quant tindrem la strike de cartró, fusta i xapa, anirem per la investigació d’altres tipus, curiosament a Barna Brass vaig provar una Bucket de trombó baix que anava estupenda, encara s’haurien de fer un retocs.
També cal dir que gràcies al revol ja tenim 4 obres amb sordina.
Viatge a Júpiter - Xavier Pagès (2008)
L’ocell captiu - Xavier Pagès (2009)
Concert per a piano i cobla núm.1 - Marc Timón (2008)
Un nou món - Peter John Bacchus (2008)
Etiquetes de comentaris:
fiscorn,
Jordi Estartus,
Pep Moliner,
Raúl Garrido,
sordina
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Pep,
Pots afegir que el meu "Preludi i fuga", en la revisió de 2010, també incorpora les sordines pels fiscorns.
Salutacions,
Xavier.
Publica un comentari a l'entrada